Carlos López Otín: «Hi haurà una nova era i rebrem una
lliçó brutal d'humilitat»
El catedràtic de
Bioquímica i Biologia Mol·lecular a la Universitat d'Oviedo diu que «potser, en
la nova era que sorgeixi, aprendrem que la nostra principal vulnerabilitat no
és un virus, és la ignorància»
Carlos López Otín (Sabiñánigo
(Osca), 1958), catedràtic de Bioquímica i Biologia Mol·lecular a la Universitat
d'Oviedo i un dels científics més influents del país, és rotund en la seva
anàlisi sobre el coronavirus: «És
una lliçó brutal d'humilitat per a la humanitat». L'opinió, expressada des del
confinament, des d'on imparteix classe a distància, es basa en un punt de vista
crític sobre la societat global. Una societat que, diu, es creia invulnerable,
rica i poderosa. Otín –que va participar l'any 2017 en l'acte de lliurament
dels premis Princesa de Girona en un diàleg amb Antonio Banderas– afirma que
malgrat tot és optimista –«sorgirà una nova era i tinc esperança en els joves»–
i desgrana detalls del coronavirus des de la seva experiència en una extensa
conversa publicada al canal d'entrevistes de la periodista Cristina Mitre.
El coronavirus ha passat d'una
«simple grip» a una pandèmia global...
Soc científic, però la meva especialitat no és l'epidemiologia, encara que em
vaig formar en l'estudi dels virus amb mestres com Margarita Salas i Eladio
Viñuela. Puc entendre el que està passant, encara que la meva opinió no es pot
prendre com la d'un expert, sinó com la d'un científic que ho veu des de fora.
El coronavirus semblava d'agressivitat limitada i ha commocionat el món sencer
en només tres mesos. Les primeres notícies parlaven d'un nou coronavirus
respiratori a la Xina. No li vam donar gaire importància, perquè hi havia hagut
casos semblants i cap havia representat un problema global. I menys per a
Espanya, on no vam tenir cap cas.
'avanç del virus ha provocat un
canvi de sensacions...
De sobte, alguna cosa va passar. Vam començar a patir un canvi en les
sensacions relacionades amb el virus. Jo, per exemple, vaig començar a
inquietar-me, sobretot socialment. Estem
interconnectats, viatgem contínuament, no prenem cap precaució i ens sentim
invulnerables. Ens parlen d'una cosa a la Xina i pensem que això és una cosa
molt llunyana, un lloc on mengen ratpenats. Però a poc a poc el coronavirus va
anar arribant. De la indiferència vam passar al pànic. També vam fer coses
intolerables, com agredir persones per ser xinesos o per tenir un refredat.
Arribarem mai a saber quin va
ser realment l'origen del virus?
Hi ha molts comentaris sobre l'origen. Analitzant el genoma, tot sembla indicar
que és una evolució natural d'una altra. La malaltia és més contagiosa del que
s'esperava, es dissemina molt ràpidament i els portadors asimptomàtics es noten
més. Hi ha joves que no mostren cap efecte i es converteixen en contagiadors
massius. Ells haurien d'haver-se conscienciat i ara sembla que ho fan,
sobretot quan els parles dels avis.
El col·lapse als hospitals
espanta?
Per la grip, només l'1% s'hospitalitzen. La majoria de la gent la passa a casa
seva. Una setmana al llit i diversos dies amb antivirals. En el cas del
coronavirus, hi ha casos en què s'ha d'anar a l'hospital perquè et posin un
respirador. Per això se saturen les urgències. Les UCIs, el personal dels
hospitals, no donen més de si. Ho veig en la meva filla, que està a primera
línia. No es poden suplir les mancances del sistema sanitari, però si parles
amb els professionals ens adonem que el sistema és una joia de llauna. Se
sustenta sobre agulles, es basa en el «bonisme» i en la contribució dels
professionals. Molts estan cansats, cremats, i tots ho sabem.
El nostre model sanitari és
imperfecte?
Ens falta baixa tecnologia: mascaretes, bates, guants, respiradors... És
impressionant, perquè no ens falta l'últim accelerador de partícules, sinó el
material de fa 50 anys. A la Xina, el virus es va contenir. Per això dic això
de la lliçó d'humilitat meravellosa. I per què la necessitem? Perquè el model
social és insatisfactori. Ens sentim bé, rics. La vida no era millor abans i
ara tenim més coses, per què no les fem servir millor? El model social no està
basat en la creació de riquesa intel·lectual ni tecnològica. El problema és la
banalitat: és senzill fer-se ric dient estupideses, no creant res. Fins i tot,
grans i famosos multimilionaris no han creat cap bé a la humanitat.
Quin aprenentatge podem
extreure de la malaltia?
Cal fer un balanç entre la salut i l'economia, en tots els aspectes. Ens agradi
o no. Quan analitzem com és el nostre país, el veiem de veritat: no som potents
ni rics. A tots ens agrada viure aquí, vaig viure anys fora i sempre vaig voler
tornar. Però no tenim tantíssims recursos. A Alemanya tenen cinc vegades més
llits d'UCI que nosaltres. El balanç, inicialment, es va inclinar cap a l'economia:
vivim del turisme. I en aquest balanç, economia o salut, no m'agradaria
decidir. Però són decisions humanes difícils de prendre i crec que ens inclinem
cap a l'economia. Els experts deien que dels set coronavirus sis no han causat
alarma mundial, per què aquest sí? Som vulnerables, aquesta és la realitat. I
en aquest moment, ja no es pot sostenir l'economia. El virus va néixer, com
altres, per extingir-se de manera natural, però ha sabut trobar les nostres
vulnerabilitats, sobretot les d'una societat no preparada per enfrontar-se a
una cosa així.
De les crisis en sorgeixen
oportunitats?
Nosaltres, com a éssers vius, hem sorgit d'una crisi mediambiental i hem
convertit l'agent tòxic en la nostra font d'energia. Els optimistes pensem que
passaran després coses noves, però espero que no sigui només durant una
setmana. No podem seguir abusant d'aquesta societat tan hiperconnectada, però
també tan virtual. Ara ens parlem per les nostres finestres, ens mirem a
nosaltres mateixos. Espero que ara ens adonem que això de parlar de la
immortalitat és un divertiment de rics, desocupats i egoistes. Hi ha malalties
de les quals no es cura ningú, molt pitjors que aquest virus. Aquest virus és
una lliçó brutal d'humilitat per a tota la humanitat.
Som massa vulnerables?
Potser, en la nova era que sorgeixi, aprendrem que la nostra principal
vulnerabilitat no és un virus, és la ignorància. No es tracta de saber-ho tot,
és el fet de desconèixer el que ens fa millors. Això és el que més em dol: no
ens adonem d'això. Cal ser optimistes i ho noto en la gent, quan vaig a comprar
el pa i parlo amb la gent normal. Per què no podem ser normals i centrar-nos en
l'essencial? I no estar com jo, des de fa dos o tres anys, que no aixeco el cap
sense saber-ne el motiu.
