miércoles, 17 de octubre de 2018

Dulce Patria


DULCE PATRIA

Cuéstame mirate a los güeyos
como a un mar que ciega
cuando´l sol abrasa la bruma. 
Temo que de la mano me lleves
pelos caminos d´otru tiempu
prendíu na piel 
col dolor d´una puerta trancada, 
d´una maleta ensin la ropa necesario 
pa tapar les mios vergüences. 
Ye mui tarde pa celebrar la nueche
col vinu sagrao del partu de les viñes, 
col arume encendío d´una rosa
acabante cortar nos xardinos
d´una mocedá d´inocente estrena. 
Piérdome ente la niebla del deséu
ensin querer atropar la salida, 
andré renunio al miel que m´entregues
ente les sábanes del últimu suañu 


Ánxel Álvarez Llano





En RECIELLA MALORY. CARTAFUEYOS DE LLITERATURA ASTURIANA. 
Editorial Tertulia Malory. 2018