DULCE PATRIA
Cuéstame mirate a los güeyos
como a un mar que ciega
cuando´l sol abrasa la bruma.
Temo que de la mano me lleves
pelos caminos d´otru tiempu
prendíu na piel
col dolor d´una puerta trancada,
d´una maleta ensin la ropa necesario
pa tapar les mios vergüences.
Ye mui tarde pa celebrar la nueche
col vinu sagrao del partu de les viñes,
col arume encendío d´una rosa
acabante cortar nos xardinos
d´una mocedá d´inocente estrena.
Piérdome ente la niebla del deséu
ensin querer atropar la salida,
andré renunio al miel que m´entregues
ente les sábanes del últimu suañu
Ánxel Álvarez Llano
En RECIELLA MALORY. CARTAFUEYOS DE LLITERATURA ASTURIANA.
Editorial Tertulia Malory. 2018